Diverses entitats, entre elles el Col·legi d´Economistes, alerten del baix grau d'autosuficiència alimentària
"Catalunya no es pot permetre perdre més superfície agrícola per a la instal·lació d'energia fotovoltaica", adverteixen en un comunicat conjunt diverses entitats, entre les quals figuren organitzacions vinculades al món agrari, però també el Col·legi d'Economistes o l'organització ecologista Ipcena -EdC.
El principal motiu: “Evitar un deteriorament més gran de la ja reduïda autosuficiència alimentària de Catalunya en uns moments de crisi alimentària a nivell global en què tots els estats, inclosa la Unió Europea, estan prenent mesures per incrementar el seu potencial productiu”.
Un 26% del total del territori es dedica al cultiu agrari a Catalunya, la meitat que la mitjana europea
El llançament del comunicat coincideix amb l'anunci de diversos projectes per a la instal·lació de panells solars en una finca agrícola de 800 hectàrees en què serà el complex solar fotovoltaic més gran de Catalunya, en cas de prosperar. A més, la localitat on s'emplacen els projectes és Alcarràs (Segrià), popularitzada per la premiada pel·lícula del mateix títol i que tracta, precisament, sobre l'ocupació de terrenys agrícoles per part de panells solars.
"És un error plantejar-ho com a agricultura o renovables", assenyala Manel Romero, delegat a Catalunya de la patronal Unió Espanyola Fotovoltaica (Unef) i copropietari de l'empresa instal·ladora Sud Renovables. “És evident que hem de prioritzar la ubicació de panells a teulades –afegeix Romero–, però no són suficients. Cal emplaçar panells a terra. Els promotors no tenen cap obsessió a ocupar terreny agrícola, però és normal que prioritzin els projectes més rendibles”.
El grau de sobirania alimentària de Catalunya se situa entre un 40% i un 45%
Del motiu pel qual s'escullen les ubicacions agrícoles és del que es queixa Francesc Reguant, president de la comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya: “S'ubiquen a terrenys agrícoles perquè el preu de la terra és més econòmic, no perquè tingui sentit. Al contrari, perdre superfície agrícola és un error estratègic com a país i un malbaratament de recursos privats i públics en el cas dels terrenys de regadiu, que han requerit inversions milionàries per ser de reg”.
Els signants del comunicat conjunt afirmen que “d'alguna manera, es vol resoldre amb urgència l'error de la manca de previsió, planificació i capacitat resolutiva dels poders públics pel que fa a les energies renovables, amb un nou error que, si continua executant-se, acabarà augmentant la dependència alimentària del nostre país”.
Fins a l'any 2030, es preveu que la productivitat agrícola es redueixi un 5%
Tot i això, Romero assenyala que “hi ha altres punts a tractar en aquest sentit, com l'actual model agrícola, els preus que percep l'agricultor o la idoneïtat de certs cultius com la colza per a exportació o usos no alimentaris”. A més, el portaveu d'Unef adverteix que el grau de dependència energètica de Catalunya encara és inferior a l'alimentari. En concret, s?estima que Catalunya només produeix amb fonts renovables el 16% de l?electricitat. D'altra banda, el grau de sobirania alimentària se situa entre el 40% i el 45%. Però no n'hi ha una sense l'altra, perquè el conjunt de la cadena alimentària necessita electricitat per produir.
Segons Joan Vázquez, portaveu d'Ipcena-EdC, ubicar panells solars en terrenys agrícoles és “un acte purament d'especulació”. Vázquez (i el comunicat conjunt) assenyala que “hi ha moltes altres alternatives”. Aquestes alternatives són infraestructures viàries, teulades de naus industrials i de parcs agraris, terres que s'han deixat de cultivar, canals de regadiu o flotant a llacs o embassaments.
LORENA FARRÀS PÉREZ
Diari Las Vanguardia
