Arran de l’aprovació, el novembre de 2019, del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, s’ha iniciat un boom en la tramitació de projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques que estan posant en greu perill el futur de molts espais naturals de gran importància ecològica, de paisatges de valor incalculable, d’espais d’importància històrica i cultural, d’espais importants pel futur d’una agricultura de qualitat i en greu perill la conservació de biodiversitat i afavorint la seva pèrdua.
Aquest Decret Llei s’està aplicant de forma autoritària, generant una gran indefensió en els territoris afectats. S’estan tramitant els projectes obviant els processos de participació i diàleg amb els ajuntaments, els sectors econòmics, socials i ambientals, que haurien de permetre fer possible, mitjançant un procés de concertació, l’aplicació dels criteris mes bàsics d’equilibri territorial, racionalitat i eficiència energètica.
La Generalitat, lluny de frenar i ordenar aquesta situació, està facilitant que siguin les empreses promotores les que marquin les regles del joc. Ara, a més, la Generalitat està preparant normativa per treure competències municipals i dificultar que els ajuntaments puguin impedir aquesta implantació en els seus municipis.
A Catalunya, a data d’avui, tenim 29.372 hectàrees de polígons industrials, de les quals 13.201 es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquests polígons hi trobem milions de metres quadrats de teulades industrials aptes per acollir instal·lacions de producció fotovoltaica.
Les centrals de producció d’energies renovables s’han d'instal·lar en aquests polígons industrials, a les teulades industrials i urbanes, en zones periurbanes degradades, en zones properes als centres de consum. Cal aplicar un model d’implantació de les renovables sostenible i compatible amb la conservació dels espais d’interès natural, paisatgístic, històric i agrari.
A hores d’ara la totalitat de centrals de renovables que s’estan tramitant s’ubiquen fora dels polígons industrials i de les zones periurbanes degradades, perseguint un sol objectius: aconseguir terrenys més barats per reduir despeses i augmentar els beneficis a costa de crear uns molt elevats impactes ambientals, paisatgístics, econòmics i socials als territoris afectats. La Generalitat, enlloc de treballar per evitar-ho, està facilitant aquesta situació, legislant per afavorir els interessos de les empreses energètiques i en contra dels interessos del territori. Amb l’actitud de la Generalitat s’està afavorint la indefensió d’aquests territoris.
Davant d’aquesta situació les organitzacions participants de la roda de premsa demanem
entre d’altres mesures:
1. La derogació del Decret Llei16/2019, que s’està aplicant, afectant tot el territori de Catalunya, sense haver realitzat cap participació publica ni l’avaluació ambiental estratègica com exigeix la Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
L’aplicació d’aquest Decret Llei suposa un perill per la conservació de molts espais d’interès natural, paisatgístic, cultural i agrari i per la conservació de la biodiversitat.
2. La paralització de la tramitació de tots els projectes de renovables fins la redacció i aprovació d’un pla que n’ordeni la seva implantació i que possibiliti una reconversió del model energètic, basat en les renovables que segueixi el model de l’energia distribuïda, situant les centrals productores en els polígons industrials, en zones periurbanes de baix valor ambiental i agrari, en zones properes als llocs de consum... Aquest model ha de ser sostenible i compatible amb la preservació dels espais d’interès ecològic, paisatgístic, cultural, històric i agrari i ha de ser controlat per l’administració que n’ha d’establir les condicions a complir.
3. Implementar la transparència en la tramitació dels projectes de centrals energètiques que ha de passar per l’ obertura del portal d’informació pública sobre els projectes que es tramiten i que permetia poder-hi presentar al·legacions. Aquest portal actualment ha desaparegut, impedint que es pugui obtenir informació dels projectes que presenten els promotors, creant una indefensió als afectats per aquests projectes i evitant que hi puguin presentar documents en contra.
4. Aturar la redacció, per part del Departaments d’Empresa i Coneixement, d’un pla director que frenaria l’autonomia municipal per modificar els seus plans d’ordenació urbanística que permetria aturar la implantació d’aquests projectes de centrals energètiques. La Generalitat vol, amb aquest pla director, facilitar els interessos de les empreses energètiques en contra dels interessos dels territoris afectats.
5. Redactar un nou Pla de l’Energia de Catalunya, com pla basic en la planificació energètica del país. el que teníem ara tenia una vigència fins al 2020, estan actualment exhaurit, el PECAC es va realitzar amb la participació activa de tots el sectors, a partir d’una participació real com a resultat de la participació i la concertació es van elaborar , les línies prioritaris que van definir el PECAC. on entre altres es van definir les necessitats energètiques i les fons de producció des d’una òptica de contenció del canvi climàtic i foment de les energies renovables amb participació social.
6. EdC - Ecologistes de Catalunya, juntament amb diferents plataformes, s’ha encarregat amb un gabinet jurídic - tècnic ambiental, l’inici d’un recurs contra el decret llei 16/2019, per tal d’aconseguir la seva derogació via contenciosa i obrir la via europea per denunciar l’incompliment de la directiva de plans i programes.
RODA DE PREMSA VIRTUAL ENREGISTRADA
EL 10 DE FEBRER DE 2021
Persones que han participat a la roda de premsa i que donen suport a la mateixa. En representació de les seves entitats empreses i plataformes
Àmbit Municipalista
Per part de l’Associació de micropobles, participa la coordinadora la sectorial d'energia de l'associació: María Crehuet, ella va estar Alcaldessa d'Ordis a l’Alt Empordà
Àmbit empresa
Per la DO Tarragona:
Vicenç Ferré. President de la Junta Rectora de la DO Tarragona
Per la D.O Terra Alta
Joan Arrufí, president de la Junta Rectora de la D.O Terra Alta
Núria Altés, membre de la Junta Rectora de la D.O. Terra Alta
Per la DO Costers de Segre
Tomàs Cusiné. president de la Junta Rectora de la D.O Costers del Segre i de la ruta del vi de Lleida
Àmbit sindicat agrari
Representant d’Unió de Pagesos: Pere Guinovart. Coordinador al Camp de Tarragona de la Unió de Pagesos.
Àmbit plataformes
Coordinadora de les Garrigues per una energia solar i eòlica sostenible
Ramon Queralt
De l’Espitllera i Plataforma de la Segarra contra la concentració d’aerogeneradors
Ramon Saball
Àmbit ecologista
Ecologistes de Catalunya- IPCENA
Joan Vàzquez, president d’EdC i secretari d’Ipcena-EdC
Ecologistes de Catalunya- GEPEC
Xavi Jimenez, secretari d’EdC i president del Gepec-EdC
Àmbit universitari
Geògraf. Prof. associat al Dept. Geografia de la URV. Investigador i consultor en paisatge, energia i planejament territorial
Sergi Saladié
