La sentencia també paralitza l'interès de Baqueira d'abocar les aigües residuals, al riu Bonaigua, espai de la Xarxa Natura com la zona perifèrica del parc nacional, que de no haver-se impugnat per Ipcena-EdC hagués provocat precedents en la resta de zones perifèriques del parc d'Aigüestortes. El projecte de Baqueira havia tingut el suport del Departament de Territori i l'Ajuntament del l'Àlt Àneu.
LA JUSTÍCIA FRENA EL NOU TELECADIRA DE BAQUEIRA que el Govern va avalar malgrat el seu impacte considerable en el paisatge.
Els jutges avalen la posició dels ecologistes en contra de l'expansió de l'estació d'esquí aranesa per la comarca de Pallars Sobirà que la Generalitat va impedir en 2015 i va autoritzar dos anys després.
L'ampliació de l'estació d'esquí de Baqueira a la comarca de Pallars Sobirà ha patit un revés judicial. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tombat la modificació de el pla urbanístic aprovada per la Generalitat que autoritzava la construcció d'un nou telecadira al port de la Peülla per situar-se en una zona protegida i per preveure l'abocament d'aigües residuals en una reserva natural per la qual transcorre el riu Bonaigua. El projecte per estendre el domini esquiable de la major estació privada de Pirineu rondava els vint milions d'euros i la Generalitat ho va aprovar tot i reconèixer la seva "impacte considerable" en el paisatge.
L'expansió de l'estació d'esquí de Baqueira pel Pallars posa de manifest el difícil equilibri entre els interessos econòmics lligats a l'esquí i la generació d'ocupació a les comarques pirinenques i garantir la sostenibilitat ambiental. Els jutges han resolt a favor d'aquesta última. En la sentència, a la qual ha tingut accés elDiario.es, els magistrats de la secció 3a de la Sala del Contenciós Administratiu de l'TSJC atenen el recurs de l'entitat ecologista Ipcena i remarquen que malgrat els "esforços" de el pla urbanístic anul·lat , els pilons de el nou remuntador de Baqueira es troben en una zona de protecció exterior de Parc Nacional d'Aigüestortes on només estan permeses construccions "compatibles amb les finalitats de protecció i conservació del medi".
A més del telecadira, els jutges tomben el pla perquè inclou un abocament d'aigües residuals en una zona del riu Bonaigua protegida per garantir la supervivència de les darreres poblacions de llúdrigues que hi ha a Catalunya, de manera que no està permesa cap activitat que alteri el llit del riu o la vegetació que l'envolta.
El projecte frenat pels tribunals pretenia ampliar la zona d'esquí ja existent al port de la Peülla, que s'estén des del port de la Bonaigua fins a la zona de la verge d'Ares. Des de principis de segle XXI, Baqueira ha construït en aquesta zona dues telecadires, restaurants, un petit edifici de venda de forfets i una bassa per produir neu artificial. A més del telecadira i l'abocament d'aigües anul·lats judicialment, el nou projecte incloïa construir un aparcament de 700 places.
Els topades entre els empresaris de l'esquí, la Generalitat i els ecologistes per l'expansió de Baqueira duren des de fa dues dècades. En el punt de mira estan, a més de la zona de la Peülla, la vall d'Àrreu, ubicat al terme municipal d'Alt Àneu (Pallars Sobirà) i que forma part de la Xarxa Natura 2000, els espais protegits de la Unió Europea vetats a l'activitat econòmica. La Comissió Europea va arribar a advertir, després d'una denúncia dels ecologistes, que qualsevol pla urbanístic de la zona s'havia de sotmetre a un procediment d'impacte ambiental d'acord amb la normativa comunitària.
La declaració d'impacte ambiental de el pla d'àrea esquiable Baqueira-Bonaigua, la modificació per construir el nou telecadira ha tombat ara el TSJC, ja va establir l'any 2002 que no podia dur-se a terme cap construcció a la zona perifèrica de Parc Nacional. Després de la frenada provocat per la crisi econòmica, l'estació va descartar la seva expansió per la Vall d'Àrreu per centrar-se en la zona de la Peülla. L'objectiu era construir un nou telecadira més resguardat de vent que bufa habitualment a la zona i que provoca que el remuntador de la Peülla, que enllaça el Pallars Sobirà amb Baqueira, estigui diversos dies a l'any parat.
El primer informe de la Generalitat al respecte de el nou telecadira es remunta a l'any 2015 i era desfavorable a el projecte. En el document, la directora del Parc Nacional d'Aigüestortes, Mercè Arniz, ha instat a "redissenyar" el telecadira i la pista d'esquí que Baqueira havia projectat dins la zona perifèrica de protecció inclosa en la Xarxa Natura 2000. L'informe concloïa que havia donar-se un tractament més "curós" a les noves construccions causa del seu "impacte" visual i en el medi i "excloure" el telecadira de les zones protegides.
Baqueira va reformular el projecte i la superfície de tota la zona afectada pel pla especial urbanístic es va reduir un 5%, passant de 732,18 hectàrees a 693,20, en l'àrea de la Peülla en concret va passar d'abastar 325,88 hectàrees a 232,27. En 2017 Arniz va emetre un altre informe molt més benèvol que l'anterior tot i que els canvis introduïts mantenien part del 'telecadira en una zona protegida, tal com ha sentenciat el TSJC. El nou pla urbanístic, obligat després de l'informe desfavorable de 2015, si excloïa la pista d'esquí de l'àrea protegida, però mantenia part del traçat del telecadira dins de la Peülla "per la difícil solució tècnica de fer-ho" sense entrar a la zona protegida.
El nou informe de Parc avalava el telecadira malgrat mantenir algunes de les deficiències observades dos anys abans, i es limitava a concloure que el "impacte considerable" en el paisatge de la infraestructura quedava mitigat perquè "a pocs metres" tenia construccions també de gran impacte, com línies d'alta tensió o dues antenes de telefonia mòbil. I encara que constava que la documentació tècnica per a justificar l'abocament d'aigües era insuficient, l'informe donava el seu vistiplau a les noves construccions proposant dues mesures compensatòria: millorar un sender històric i que l'empresa Baqueira-Beret obrís un punt d'informació de Parc Nacional al nou aparcament amb personal propi.
Entre tots dos informes els parcs naturals naturals van deixar de dependre de la Conselleria d'Agricultura i van passar a formar part del departament de Territori, que tots aquests anys ha estat sota el control de Convergència i les seves successives hereves. La llavors alcaldessa d'Alt Àneu, la neoconvergent Laura Arraut, va escriure a la conselleria tres mesos després de l'informe desfavorable de parc per demanar-li al conseller -que per aquelles dates era Santi Vila, substituït al cap de poques setmanes per Josep Rull- "no eternitzar la solució a el problema "que, al seu parer, comportava un pla d'usos de la zona" obsolet "que al seu torn provocava" greus conseqüències econòmiques "per a la comarca.
Per al portaveu d'Ipcena, Joan Vázquez, la carta de l'exalcaldessa mostra les "pressions de les administracions" catalanes i de la pista d'esquí per aconseguir un informe favorable, pel que reclama la dimissió de director general de Polítiques Ambientals, Ferran Miralles , per la declaració d'impacte ambiental que avalava el nou telecadira. Baqueira, Alt Àneu i la Generalitat han perdut el plet davant el TSJC i tenen l'opció de recórrer al Suprem, encara que no a temps per a la recentment inaugurada temporada d'esquí.
Font: eldiario.es
