IPCENA presenta a l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA) de Lleida del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Al·legacions desfavorables al projecte de construcció del remuntador telecadira de tres places pinça fitxa TS B1, a la zona de Beret, terme municipal de Naut Aran (IMP16/19 –
Afectació greu a espais de la Xarxa Natura, ZEPA i PEIN.
L’estació d’inici del telecadira, situat en el fons de vall, al pla de Beret, afecta a la reserva natural del naixement del riu Noguera Pallaresa, reserva natural parcial declarada mitjançant el decret 123/87 de 12 de març, 2.4 “En aquests trams de riu queden prohibides les activitats següents: eliminació i modificació de la vegetació de ribera, abocament de deixalles, enderrocs i productes contaminants, així com qualsevol activitat que, afectant el llit del riu o la vegetació que l’envolta”.
En aquest sentit l’empresa en varies pàgines descriu que la zona de sortida del telecadira és una zona humida i inundable. Textualment indica:
(SIC) “Tal com es pot observar al Plànol 7, de zones de protecció, el traçat inferior del nou telecadira a instal·lar estarà ubicada a l’interior d’una àrea d’interès faunístic i florístic (en el perímetre de seguretat de flora amenaçada, però sense afectar el propi àmbit de la flora amenaçada) i d’una zona humida – mullera pròximes al riu Noguera Pallaresa” .”L’estació inferior es troba ubicada en zona inundable del Riu Noguera Pallaresa”
3.2 – Afectació a una zona humida.
Plànol del projecte on es veu clarament que afecta totalment a una zona humida, totes les zones humides estant emparades com a zones a preservar per la seva fragilitat i importància ambiental.
Recollides a la Llei d’Espais naturals de Catalunya 12/85 en el seu article 11 descriu:
“Article 11.1. S’entenen per zones humides, als efectes d’aquesta Llei, les zones naturals demaresma, aiguamoll, torbera o aigües rases, permanents o temporals, d’aigües estancades o corrents, dolces, salabroses, salines, amb la inclusió de les zones d’aigües marines la profunditat de les quals no excedeix els sis metres. Totes les zones humides han d’ésser preservades de les activitats susceptibles de provocar-ne la recessió i la degradació…
La zona del noguera Pallaressa al pla Beret dins del inventari de Zones Humides.
Inventari de zones humides de Catalunya
Les zones humides són uns dels ecosistemes més diversos i rics biològicament però, alhora, particularment fràgils i vulnerables. Cal fer un especial esment als nombrosos estanys,
torberes, molleres i altres espais afins de l’alta muntanya dels Pirineus que, bé que inclosos a l’Inventari, no han estat caracteritzats individualment.
3.3 – Afectació a una àrea d’interès faunístic i florístic.
Àrees d’interès faunístic i florístic
El Mapa d’Àrees d’Interès Faunístic i Florístic, va ser realitzat pel Departament d’Agricultura, està elaborat amb la suma de les Àrees més crítiques, de totes les espècies de fauna i flora amenaçades de les quals tenim informació, especialment detallada i més precisa que la publicada en els diferents llibres i atles de distribució de les espècies a tot el territori català. L’Objectiu d’aquest mapa és facilitar la consulta i els procediments, fa que en un sol mapa és puguin visionar (en color verd) totes els zones crítiques de RISC o d’interès per la fauna i flora amenaçada, i així tenir en compte per qualsevol actuació o gestió que s’hagi de fer al territori. Així mateix, cal dir que aquest mapa s’anirà actualitzant periòdicament a mida que és vagin tenint noves dades sobre la
distribució de les espècies amenaçades.
Valors que avalen aquesta inclusió com a àrea d’interès faunístic i florístic
Aquesta àrea d’interès faunístic i florístic en aquesta zona es fonamenta per dos aspectes ambientals importants, per una part per la declaració com a reserva natural que constitueix el riu Noguera Pallaresa, que està declarat espai protegit amb varis declaracions, Reserva Natural, Xarxa Natura, i Pein i zona humida. I per l’altra per constituir aquest espai natural un sistema de torberes
importants en l’àmbit dels Pirineus.
En aquest sentit destacar que les molleres són sistemes naturals d’una gran importància per la conservació de la biodiversitat, al trobar-se espècies vegetals amb una presència molt escassa on es troben molts tatxons protegits, que alhora constitueixen hàbitats molt fràgils.
En aquest sentit existeix un estudi profund de les molleres de la Vall d’Aran:
Diversitat de comunitats vegetals a les molleres de la Vall d’Aran (Pirineus centrals) Aaron Pérez- Haase , Empar Carrillo , Efrem Batriu & Josep M. Ninot.
Acta Bot. Barc. 53: 61-112 Barcelona, 2010-2011
Les seves conclusions son:
Per tot això, i malgrat el coneixement relativament complet de la vegetació pirinenca en general, aprofundir en l’estudi de les molleres i torberes araneses ja feia preveure la detecció de tipus de vegetació molt rars o nous per als Pirineus (Ballesteros 1989, Carrillo et al. 2008). La seva definició en termes florístics, ecològics i de distribució és un important objectiu científic, per la singularitat d’aquesta vegetació; i una prioritat en l’àmbit de la gestió per la conservació, per la raresa de les plantes i comunitats incloses, i per les amenaces que afronten.
Descripció del projecte.
El projecte consisteix en la instal·lació d’un nou telecadira de pinça fitxa 3 places, denominat TS B1, ubicat al Pla de Beret de l’estació d’esquí de Baqueira, amb un traçat rectilini, salvant un desnivell de 242 metres entre les cotes 1.848 i 2.090, amb una longitud horitzontal de 1.098,50 metres i una longitud inclinada de 1128,08 metres, en direcció est.
Segon – La justificació de l’empresa.
Segons l’empresa des de la posada en servei del nou pàrquing soterrat de Ruda a la cota 1.500 de Baquèira, ha canviat l’hàbit dels esquiadors, de forma que l’accés de vianants a les pistes d’esquí es realitza majoritàriament des de la cota 1.500, des del pàrquing soterrat de Ruda o des del pàrquing exterior de la cota 1.500.
Massificació d’instalacions al pla de Beret.
Aquesta part considera que aquesta raó no està justificada, perquè la connexió que diu l’empresa que existeix entre Baqueira i Beret és del tot indirecta. Els telecadires de Beret eleven a la gent de cota i aquests per descens de diferents pistes i cotes baixen esquiant fins Baquèira, en aquest sentit la pròpia empresa recorda que a Beret ja disposa de varis telecadires en paral·lel, com són: TSD Dera Reina, TQ Fernández Ochoa, TS Pla de Beret i TS Clot der Os i el remuntador TSD Jesús Serra en el mateix vessant nord-oest, a més de dos més situats al vessant nord-est, el de Blanhiblar i el de costajas, a més dels dos telecadires de l’Orri, el de Jorge Jordana i Saumet, al considerar-se el començament sud del Pla de Beret a més d’estar a la mateixa altitud. La zona del Pla de Beret s’ha de considerar molt densificada pel que fa a telecadires, estructures que afecten a la visualització d’un dels paisatges més espectaculars dels Pirineus, en ser la vall de major superfície en alçada de tot el massís.
En aquest sentit, creiem que amb els telecadires existents, 9 en total (7 a Beret i Orri al llarg de la vessant oest, i 2 a la vessant nord est de Beret) en una longitud d’uns 5km, deixa clar i patent la massificació de remuntadors, que desaconsellarien un de nou, i més quan des fa uns quants anys s’ha reduït l’activitat de l’esqui, enfront d’altres activitats com el senderisme i natura, on es prima l’observació de la natura i el paisatge.
Inexplicablement sense estudi d’alternatives
Segons l’empresa, dins del que hauria de ser l’estudi d’alternatives, no ham presentat un anàlisi mínim de diferents alternatives, sinò el que fa és justificar de forma incomprensible. L’única proposta que l’interessa a l’empresa , intentant fer creure que malgrat els valors ambientals que s’hi troben al lloc on vol ubicar la sortida del telecadira, aquesta ha de prevaldre per sobre dels interessos naturals generals, que suposen els espais naturals i les comunitats i espècies singulars que s’hi troben. Malgrat és un apartat legalment obligat en qualsevol estudi que analitza l’impacte ambiental de qualsevol projecte. Doncs la resposta de l’empresa és el següent:
(SIC) “La ubicació d’aquest projecte ve determinada per dos factors molt importants, fet pel qual, no s’ha plantejat alternatives d’ubicació”:
Les falsedats de l’empresa
El que proposa l’empresa en el projecte presentat és que aquest es pugui tramitar mitjançant l’annex II de la Llei 21/2003 de 9 de desembre, d’avaluació d’impacte ambiental, amb la finalitat de fer una tramitació simplificada evitant que se li apliqui l’annex I de la mateixa Llei 21/2013, que li exigiria el tràmit més exigent d’avaluació d’impacte ambiental, per projectes que afecten a espais naturals o tenen efectes medi ambientals més impactants.
L’empresa s’excusa en múltiples raons i demana que se li apliqui l’annex II del grup 9 que entre altres inclou pistes d’esquí, remuntadors, telefèrics i construccions associades.
Per la nostra part, desprès d’un anàlisi acurat de la documentació, considerem que el projecte, sí que s’hauria de sotmetre a l’annex I de la Llei 21/2003, grup 9 – Perquè afecta espais naturals i habitats i especies prioritàries emparades en la normativa europea.
La comissió d’urbanisme del Consell Generau d’Aran, comet un frau de llei en aprovar el projecte.
En la tramitació d’un projecte el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental s’ha de realitzar amb caràcter previ i vinculant al projecte, l’aprovació per part de la comissió d’urbanisme de la Vall d’Aran del projecte, suposa un acte nul de ple dret i alhora el realitzen per exercir pressió a la Direcció General de Medi Ambient, del mateix departament de Territori, que la direcció general d’urbanisme que a aprovat el projecte prèviament.
Aquest projecte deixa en evidencia la manca absoluta d’independència i objectivitat de les dos decisions, l’avaluació d’impacte i l'aprovació urbanística al dependre del mateix Departament de Territori, deixant clar la necessitat de tenir un Departament de Medi Ambient que pugui defensar mes objectivament el dret ambiental de la ciutadania per sobre dels interessos de les empreses.
Vielha, 23 de juny de 2016.- La Comissió Territorial d’Urbanisme de la Val d’Aran, presidida pel director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, reunida a la seu del Conselh Generau d’Aran, ha aprovat el projecte per instal·lar un telecadira a l’estació d’esquí de Baqueia Beret, des de la cota 1.848 de Beret fins a la 2.090, seguint la traça del barranc de Blanheuar
