IPCENA, organització ecologista de les comarques de Lleida té per objectiu la defensa del medi ambient i aposta per projectes respectuosos amb un desenvolupament sostenible.
Atenent la gravetat dels fets que denunciem, li demanem que obri diligències d’investigació penal al considerar que els fets denunciats poden ser constitutius de delictes recollits al CP.
Els presumptes delictes que s’han pogut cometre, són contra el medi ambient recollits principalment en els artícles 330 i 331 del codi penal, entre altres.
Artículo 330. Quien, en un espacio natural protegido, dañare gravemente alguno de los elementos que hayan servido para calificarlo, incurrirá en la pena de prisión de uno a cuatro años y multa de doce a veinticuatro meses.
Artículo 331.Los hechos previstos en este capítulo serán sancionados, en su caso, con la pena inferior en grado, en sus respectivos supuestos, cuando se hayan cometido por imprudencia grave.
Considerem com a responsables de la comissió dels presumptes delictes als representants de l’empresa pública Forestal Catalana i en concret als responsables de la citada empresa que actuen com a gestors del centre de recuperació de fauna de Vallcalent de Lleida. També considerem responsable dels fets denunciats als responsables de Medi Ambient del Consell Generau d’Aran, entre altres persones, empreses o institucions que hagin pogut participar.
Relat dels Fets denunciats:
Primer
Denunciem que el cadell d’ ́0ssa anomenada Aubèrta, criada en semicaptivitat, fou trobada al poble d’Aubèrt (Val d’Aran) a la primavera del 2014 sola sense la seva mare.
Malauradament, l’Aubèrta va morir sembla ser el 19 de novembre, notícia que es va donar a conèixer el 20 de novembre, uns sis mesos després de ser trobada. Tot i que l’intent de reintroduir-la era positiu, l’interès de ficar-li un emissor a sota la pell per conèixer els seus moviments una vegada fos alliberada, li va produir, amb tota seguretat la seva mort, una setmana després de ser intervinguda.
Experts en la conservacói de l’ós asseguren que s’haguéssin hagut d’extremar les mesures de precaució i seguretat, salvaguardant sempre en primer lloc, la vida de l’ossa, aplicant en tot moment les millors tècniques, i menys intrusives per garantir la vida d’Aubèrta. La mala praxis: tant pel que fa a la metodologia (una intervenció intraperitoneal, intrevenció quirúrgica a l’abdomen) enfront d’altres mètodes no invasius, com per exemple l’ús d’un collar flexible, la col·locació en la part exterior de les orelles o en la part dorsal mitjançant un adhesiu amb l’emissor en el cabell.
Un altre imprudència greu és què no es va incloure dins del protocol la intervenció conjunta d’un grup d’experts i, per contra, només va intervenir una veterinària de la Generalitat de Catalunya, de l’empresa publica Forestal Catalana que gestiona el centre de fauna de Vallcalent a Lleida, que esta especialitzada en grans mamifers.
Justificació dels fets que sustenten la denúncia.
Segon
Resta provat que, l’objecte jurídic de protecció, l’os es una espècie de fauna protegida amb la màxima categoría de risc, al estar inclosa mitjançant el Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per el desenvolupament del llistat d’Espècies Silvestres en Régim de Protecció Especial i del Catálog Español d’Espècies Amenaçades.
Resta també provat que bona part dels espais naturals de la vall d’Aran, es justifiquen com l’habitat d’espècies prioritàries de conservació, en especial els ossos al ser la Vall d’Aran el territori que més exemplars acull, és aquest fet que ha servit per dotar de protecció i ampliació d’espais per tal de preservar una espècie en règim especial de protecció al estar classificada en perill d’extinció.
Resta també provat per la gran quantitat d’informació aportada, que el protocol seguit i la intervenció realitzada va ser una acció de risc excessiu al ser la més intrusiva de totes les possibles, ho acreditem amb informes tècnics i comunicats d’entitats i administracions competents, havent pogut incorre en un agreujant d’imprudència greu.
La doctrina de la Sala 2a del Tribunal Suprem (SS. 1991.02.14, 1995.07.21, 1995.09.22, 1996.05.23, 1997.02.14, 1997.05.08, 1997.10.03 i 1999.06.09, entre d’altres) exigeix la concurrència dels següents requisits per parlar d’imprudència:
a) Una acció o omissió voluntària no maliciosa.
b) Infracció del deure de cura.
c) Creació d’un risc previsible i evitable.
Tercer
Restaria provat mitjançant el comunicat del Consell Generau d’Aran del 20/11/2014, que l’óssa va morir com s’indica en l’esmentat comunicat i segons la Facultat de veterinaria de l’AUB, provocada per complicacions accidentals derivades de l’operació de col·locació de l’emissor intraperitoneal (SIC)
“COMUNICAT DEL CONSELH GENERAU SOBRE L’OSSETA AUBERTA"
Ahir dia 20 de novembre, es va trobar l’osseta òrfena Auberta morta dins el recinte on ha estat criada pel Conselh Generau d’Aran des de que es va extraviar de la seva mare a l’abril d’aquest any. El dia 9 de novembre se la va capturar per a prepara-la per al seu alliberament, col·locant-li marques visuals auriculars, un emissor GPS enganxat al pèl i una emissor VHF intraperitoneal, inserit a l’abdomen, tal com s’havia consensuat de forma col·legiada pel Grup de treball de l’ós als Pirineus, on hi són representades totes les administracions competents en l’espècie. La conclusió de la necròpsia, practicada a la Facultat de Veterinària de la UAB, és que la mort ha estat provocada per complicacions accidentals derivades de l’operació de col·locació de l’emissor intraperitoneal, agreujades o combinades amb l’hàbit de l’óssa d’escalar els arbres, indret on se sentia especialment segura, com correspon a un ós juvenil. Aquests fets li han causat l’obertura de la cicatriu provocant-li danys irreparables que li han causat la mort de forma aguda.
L’óssa estava periòdicament controlada a través d’una càmera web i es considerava que l’evolució que seguia des de la data de l’operació era òptima, de tal manera que es preveia el seu retorn al medi natural de forma imminent.
Vielha, 21 de novembre de 2014.11.27 Nota de premsa”
La conclusió de la necròpsia, practicada a la Facultat de Veterinària de la UAB, és que la mort ha estat provocada per complicacions accidentals derivades de l’operació de col·locació de l’emissor intraperitoneal
Presentem tambe com a prova el comunicat de FAADA, extret de la seva web, que alhora és una de les fundacions animalistes privades amb major esperiencia a Catalunya i arreu de l’estat, en la defensa i preservació de la fauna silvestre, que hi compta en moments necessaris amb els serveisde veterinaris d’una gran expriencia en grans mamifers , com mes tard tractarem enintrevencions al propi centyre de Vallcalent, d’on es va destinar la veterinaria per part dels gestors l’empresa publica Forestal Catalana.
Lugar: Barcelona – Fecha: 3 de diciembre 2014.
Ante las decisiones y actuaciones del grupo de trabajo y de la posible causa de la muerte de la osa, y de las complicaciones posteriores a la intervención para poner el emisor,
FAADA cree que:
– A pesar de que se ha intentado en todo momento que saliera todo el proceso lo mejor posible no se han evaluado suficientemente los riesgos que comportaba para la vida del animal ponerle un emisor intraperitoneal. Creemos que en la decisión que se tomó pesó más el hecho de tener controlada la osa en todo momento que no los peligros postoperatorios.
– Había otras opciones para hacer el seguimiento de Auberta: emisores GPS, collar, emisor subcutáneo, crótalo con emisor, etc. Todos tienen ventajas e inconvenientes, pero el único que puede comportar riesgo para la vida del animal es precisamente el que se le puso, tal y como muestran varios artículos (ver: Ecole veterinaire de tolouse, 2009 y Koehler et. al. 2001)
– No acabamos de entender la causa de la muerte “traumatismo accidental en la zona ventral del animal que tenía una hernia incisional, que le ocasionó un cuadro agudo hemorrágico y necrosis del intestino delgado”. Por esta razón hemos pedido al Consejo de Aran y al departamento de Medio natural el resultado de la necropsia. Aun así, pensamos que tanto si la muerte fue causada por las ramas de un árbol como si fuera la misma osa que se hubiera arrancado los puntos, la causa es lo de menos. Ambas causas se tendrían que haber contemplado antes de realizar la intervención, porque las dos eran posibles, tal y como muestran otros estudios (Echols et. al. 2004)
– Por todas estas razones creemos que la opción más adecuada y menos arriesgada para la salud del animal hubiera sido la de poner dos crótalos con emisor, un emisor subcutáneo y un GPS. Poniendo los tres tipos reforzamos las posibilidades de seguimiento y minimizamos la pérdida y aseguramos el bienestar del animal.
– Conocemos la veterinaria que realizó la operación. Sabemos que ha trabajado con osos porque justamente FAADA realizó el traslado de los osos de Vallcalent, donde ella era parte del operativo veterinario. Pero pensamos que en cualquier actuación de este tipo, igual que hacemos en todas las actuaciones cuando colaboramos en rescates y traslados de animales de la Generalitat de Cataluña, no se puede dejar la responsabilidad de una actuación como esta en manos de una sola persona, independientemente de la experiencia que esta tenga.
– Creemos que lo más adecuado hubiera sido crear un grupo de veterinarios multidisciplinario: veterinarios de forestal Catalana; veterinarios con quienes hemos trabajado y nos consta su profesionalidad; veterinarios externos con experiencia a realizar operaciones de cualquier tipo, a osos o a mamíferos grandes, y que hayan puestos emisores antes; un cirujano especializado; y una persona con conocimientos conductuales sobre los osos. Tanto forestal catalana como el departamento de medio natural tienen los contactos de los veterinarios que trabajan con nosotros, y que en algunos casos también han trabajado con ellos, por lo tanto no entendemos por qué no se los ha contemplado en este caso.
La intención de FAADA no es criticar las acciones que emprenden los expertos del grupo de trabajo, puesto que entendemos y comprendemos sus explicaciones, y respetamos su trabajo.
Tampoco es valorar si la veterinaria es o no experta en osos ni si era la persona más adecuada. Sabemos y conocemos bien el interés y los esfuerzos realizados por el grupo para que esto saliera bien, pero pensamos que se tendrían que haber invertido más esfuerzos para minimizar más los riesgos que, por otro lado, siempre existen en toda acción de este tipo y con los que tenemos que contar.
Sabemos que en ningún momento el grupo pensó en la posibilidad de que esto pasara y ha sido una sorpresa para todos, así como que la decisión de poner el emisor intraperitoneal estuvo condicionada a que el seguimiento fuera de más largo plazo puesto que había el peligro de que después de la hibernación la osa volviera a bajar al pueblo.
Somos conscientes de que las cosas pasan aún y con la mejor de las intenciones. Lo importante es que evitemos entre todos que vuelva a pasar y estamos seguros que, a pesar de la muerte de la osa, este suceso nos haya hecho progresar en beneficio de los animales.
Inclosos al final del comunicat de FAADA, es troben tres estudis internacionals, científics referenciats els quals ja alerten dels riscos de col·locar l’emisor intraperitoneal. Per tant en cap moment pot al.legar-se ignorància ni desconeixement, la qual cosa tampoc no ens eximiria de responsabilitats, al ser els delictes contra el medi ambient delictes de risc, en els quals cal demostrar entre altres que a existit un risc important.
Referencias de artículos y estudios sobre implantes:
Protocole de capture et d’equipement telémétrique d’un ours brun dans les pyrénées. 2009. Ecole veterinaire de tolouse.
http://oatao.univ-toulouse.fr/3303/1/hartmann_3303.pdf
El implante intra-abdominal es un nuevo dispositivo que es una alternativa interesante al collar porque el riesgo de pérdida de material se reduce a 0. Es posible utilizar en animales en crecimiento y el dispositivo no interfiere con el comportamiento o la vida social del animal.
Además, es posible implementar un sistema que puede pesar hasta 2% de la masa total del animal, aumentando así la vida de la batería. Sin embargo, el alcance de las olas de radio emitidas se reduce en gran medida debido a la internalización del dispositivo en el tejido blando del animal. La diferencia es más pronunciada en los machos que en las hembras, y también depende de la posición del animal en el momento de la investigación. También la introducción del dispositivo es más restrictiva, puesto que requiere la presencia de un veterinario para realizar la cirugía y requiere de una parada prolongada, aumentando indirectamente el riesgo de complicaciones relacionadas con la anestesia. A pesar de que el procedimiento es sencillo y rápido, las complicaciones sépticas o el destripamiento no son insignificantes, sobre todo cuando la operación se lleva a cabo en el punto de captura. Finalmente, un paso atrás de esta técnica, no es suficiente para conocer la tolerancia a largo plazo a la presencia del emisor en el abdomen del animal.
Implant-versus collar-transmitter use on Black bears (Koehler et al. 2001)
http://dfw.wa.gov/publications/00446/wdfw00446.pdf
–> Las crías de oso negro americano no son buenos candidatos para implantes intraperitoneales debido a su pequeña medida.
–> Las señales de los retransmisores se reducen a medida que el oso crece.
Evaluation of subcutaneous implants for monitoring American Black bear cub survival (Echols et al. 2004)
http://www.bearbiology.com/fileadmin/tpl/Downloads/URSUS/Vol_15_2/Echols_Vaughan_15_2_.pdf
Las crías de oso son muy activas y tienen unas zarpas muy afiladas, hechos que podrían haber causado algunas de las infecciones y aperturas de las suturas.
També aportem com a prova el protocol realitzat pel Govern d’Astúries per la lliberació d’una óssa on el ràdio marcartge es fa amb un adhesiu a l’esquena, evitant cap intervenció quirúrgica amb la finalitat de reduir riscos.
Dijous, 4 de desembre del 2014 – Comunicat de Depana la principal organització ecologista de Catalunya, contrària a la intervenció de l’óssa Auberta per considerar-la de risc segons els estudis tècnics internacionals DEPANA lamenta la mort de l ́óssa Aubèrta i, qüestiona la gestió de l ́ós bru al Pirineu La situació dels óssos bruns al Pirineu (Ursus arctos), amb només uns 30 exemplars, no es pot permetre la desaparició de més exemplars, un cop consumada la mort de l’onseta Aubérta.
Nota de Premsa
Per entendre aquesta desgraciada situació s’ha de recordar la increïble aparició de l’onseta al bell mig d’un poble pirinenc fa uns mesos, i les declaracions del Conselh Generau d’Aran (CGA) de que això era un fet natural, i no degut (com certament va ser) a la intervenció humana. La seva mare Fadeta no va perdre a Aubèrta pels carrers d’Aubèrt, sinó que algún individu la va deixar al petit nucli aranès, sense que de moment les autoritats d’Aran hagin aclarit què va succeir amb Fadeta i els seus altres possibles cadells. Cal tenir en compte que el nivell de seguiment per part dels guardes sol ser precís i no presenta llacunes tan evidents [1].
La segona part d’aquesta història va consistir en l’encertat confinament en un tancat al bosc, amb una mínima intervenció humana, i amb la intenció final del seu alliberament a la natura. Així, semblava millorar per una vegada la més que qüestionable gestió que el CGA té amb la conservació de la natura i amb l’ós bru en particular. L’últim capítol però, el més desafortunat de tots, ha acabat amb la vida de l’óssa degut a les complicacions posteriors a la implantació d’un emissor subcutani a Aubèrta.
Des de DEPANA lamentem profundament aquest fatal desenllaç. La recent desaparició de l’óssa Aubèrta ha esdevingut una molt mala notícia per a tots aquells que ens dediquem a la conservació de la natura i per a la nostra societat, cada cop més sensibilitzada per aquests afers. Així mateix, demanem l’establiment d’un protocol que contempli la impossibilitat de tornar.
No obstant hi ha una vessant purament tècnica que no es pot ignorar. Com demostren estudis amb cadells d’ós negre (Ursus americanus) als EUA, el risc postoperatori d’aquests implants és molt elevat i els percentatges d’èxit molt baixos [2, 3]. Sobre 39 insercions efectuades a Virgínia entre el 1996 i 1999, el 64% va generar rebuig o van caure. Aquest estudi explica que la taxa d’èxit del ràdio marcatge amb emissor intern atent un alarmant 10% al cap d’un any. Les conclusions d’aquest veterà treball van ser que com a pràctica tenia una utilitat força limitada i que, de totes formes, calia optimitzar la cirurgia i emprar aparells miniaturitzats. Resulta absolutament incomprensible que la comissió tècnica que pren aquest tipus de decisions no fos conscient d’aquestes ostensibles limitacions quan aquí un sol exemplar és extraordinàriament valuós. Caldria redefinir el paper d’aquesta comissió i que les administracions responsables avaluéssin seriosament si ha de seguir sense canvis.
DEPANA estudiarà les accions a emprendre un cop es disposi de tota la informació d’una manera definitiva.
PROTOCOLO DE ACTUACIONES PARA LA REINTRODUCCION EN EL MEDIO NATURAL DE LA OSA ENCONTRADA HERIDA EN EL PARQUE NATURAL DE SOMIEDO
El presente protocolo se redacta siguiendo las recomendaciones realizadas en la reunión celebrada el día 23 de septiembre de 2008 en las dependencias de la Dirección General de Biodiversidad y Paisaje y en la que participaron:
D. José Félix García Gaona. Director General de Biodiversidad y Paisaje
D. Juan Carlos del Campo. Jefe de Servicio de Vida Silvestre
Da Teresa Sánchez Corominas. Jefa de Sección de Análisis y Conservación de la Biodiversidad
D. Oscar Rodríguez Rodríguez. Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos
D. Carlos Nores Quesada. Universidad de Oviedo
D. Alfonso Hartasánchez. FAPAS
D. Guillermo Palomero. Fundación Oso Pardo
D. Javier Naves. Estación Biológica de Doñana
El protocolo ha sido remitido previamente a los participantes de la reunión para su revisión y conformidad.
RADIOMARCAJE:
Los resultados negativos obtenidos en Pirineos en el sistema drop-off de liberación de un total de 3 collares desaconsejan la colocación del collar GPS. Por ello se considera más adecuado el radiomarcaje con emisores VHF. La colocación de los emisores VHF sobre un soporte que se adhiere al pelo y del crotal se realizará días antes de la suelta para comprobar su adaptación a los mismos. Para ello será necesario anestesiar a la osa. Con la ayuda de la cerbatana se le administrará la dosis necesaria que será establecida por los veterinarios. En este momento se procederá a tomar todas las medidas biométricas del ejemplar, así como las muestras biológicas para su caracterización genética.
Quart
Canvi en la diagnosi de la mort de l’óssa despres de denunciar públicament els fets per part d’Ipcena als mitjans de comunicació. En aquest cas el 26/11/2024 realitzen un comunicat conjunt el Departament d’Agricultura per estar els responsables de tota l’acció l’empresa pública Forestal Catalana inscrita en aquest departament, el comunicat es fa conjuntament amb el Consell Generau d’Aran, i on segons literalment cita l’esmentat comunicat, de forma totalment contradictòria al primer comunicat del Consell Generau, ara la Facultat de Veterinària de la UAB, considera que la mort es va deure a un traumatisme que es va provocar l’óssa produint una hemorràgia interna que li va provocar la mort. Està clar que entre les dos causes que provocaren la mort, aparentment són del tot incompatibles i el segon comunicat sense desmentir ni corregir el primer del dia 21 de novembre, dona la sensació que existeix un presumpte falsejament de les dades en benefici dels responsables de l’operatiu, Forestal Catalana i el Consell Generau.
El Departament d’Agricultura i el Conselh Generau d’Aran avalen la intervenció veterinària realitzada a l’ossa Auberta 26/11/2014 16:11 La Facultat de Veterinària de la UAB confirma que l’ossa va morir per un traumatisme accidental.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural avala la intervenció realitzada en tot moment pels veterinaris de Forestal Catalana, S.A empresa adscrita al Departament davant les acusacions que ha rebut de l’Entitat Ecologista Ipcena.
Forestal Catalana, com a mitjà propi, realitza i executa les actuacions que li són encomanades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
En el cas de les actuacions veterinàries amb l’ossa Auberta, aquestes van ser consensuades i acordades en el Grup de Treball de conservació de l ́ós bru als Pirineus, grup constituït pels tècnics responsables en ós bru dels Governs espanyol, francès, andorrà, navarrès, aragonès, català i aranès. Totes les actuacions amb l’ossa, incloses les veterinàries, van ser executades per un equip pluridisciplinari i conjunt de tècnics del Conselh Generau d’Aran, de la Generalitat de Catalunya i de l’Office National de la Chasse et de la Faune Sauvage, sota la direcció tècnica del Conselh Generau d’Aran.
Sota aquestes directrius, Forestal Catalana va destinar a l’execució d’aquestes tasques a un dels veterinaris de major experiència en maneig i cura de fauna salvatge de tota Catalunya, el qual;
Compta amb una àmplia experiència en l’atenció de 7.000 casos de fauna salvatge durant els darrers cinc anys als Centres de Recuperació de Fauna Salvatge de la Generalitat de Catalunya, amb més de 500 cirurgies i abastant més de 200 espècies diferents.
Durant aquest temps ha estat el veterinari responsable del manteniment dels 2 exemplars d’ós bru que la Generalitat de Catalunya mantenia en captivitat en un dels dos Centres de Fauna Salvatge mencionats…………..
Enguany, durant la primera setmana de setembre ha participat activament en el maneig i marcatge dels 2 exemplars d’os bru esmentats per al seu posterior trasllat a un santuari d’ossos bruns a Hungria.
L’actuació d’implantació de l’emissor intraperitoneal (dins l’abdomen de l’animal) realitzat en el cas de l’ossa Auberta, va respondre a una decisió dels tècnics experts del Grup de Treball de conservació de l ́ós bru als Pirineus, i malauradament, segons s’estableix en l’informe de la necròpsia del Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge de la Facultat de Veterinària de la UAB, la causa de la mort va ser un traumatisme accidental en la zona ventral del animal que tenia una hernia incisional, que li va ocasionar un quadre agut hemorràgic i necrosi de l’intestí prim.
Aquest últim comunicat es troben també dades suposadament tergiversades o falses en els següents punts:
Quant es refereix a que: “Totes les actuacions amb l’ossa, incloses les veterinàries, van ser executades per un equip pluridisciplinari.”
No són certes segons ens va comunicar per telèfon el responsable tècnic de medi ambient del Consell Generau el 22 de novembre a les 14 hores, el Sr. Ivan Afonso, en el moment de la intervenció quirúrgica nomes estava present com a veterinària la del centre de Vallcalent de Forestal Catalana.
Referit al que esmenta Forestal Catalana: “Forestal Catalana va destinar a l’execució d’aquestes tasques a un dels veterinaris de major experiència en maneig i cura de fauna salvatge de tota Catalunya,..;”
Tampoc es cert l’esmentada veterinària nomes fa 5 anys que a acabat la carrera i per tant no es possible que sigui la veterinària amb major experiència de Catalunya per qüestions obvies inqüestionables referides al grau de professionalitat lligades a l’experiència.
Referit a la tercera qüestió que indica el comunicat es que: “Enguany, durant la primera setmana de setembre ha participat activament en el maneig i marcatge dels 2 exemplars d’os bru esmentats per al seu posterior trasllat a un santuari d’ossos bruns a Hungria.”
Resulta capciosa l’esmentada afirmació, la veterinària en qüestió és la responsable dels tractaments de la fauna del centre de Vallcalent i es troba sota la direcció de Forestal Catalana.
La intervenció dels dos ossos que van ser traslladats a Hungria, van ser realitzada per l’empresa ZOOTRANSFER de Barcelona, contractats per la fundació FAADA, la empresa en qüestió una de les de major experiència en aquest tipus de fauna va destinar dos veterinaris i un auxiliar, que realitzaren l’anestèsia i tractament posterior al trasllat cap a Hungria, tot i no haver intervenció cirúrgica, per tant amb menys dificultat que en inserir un emissor intraperitoneal, com es va fer a l’óssa morta Auberta, en els preparatius del trasllat dels ossos a Hongria des de Vallcalent, la veterinària del centre va actuar de suport contràriament al que diu el comunicat del DAAM, per tenir menys experiència.
Per tot l’exposat demanem al fiscal en cap de Lleida:
Que obri diligències d’investigació penal contra els responsables de Forestal Catalana com a responsables de la gestió del centre de fauna de Vallcalent a Lleida i alhora corresponsables de l’operatiu que va intervenir a l’óssa Auberta morta a la vall d’Aran. També que incloguin als responsables de medi ambient del Consell Generau d’Aran com a corresponsables també de l’operatiu, per uns presumptes delictes contra el medi ambient recollits principalment en els artícles 330 i 331 del codi penal, entre altres.
Que si decideix obrir les diligències esmentades, demani la declaració de les persones responsables i l’aportació de tot el expedient, per tal d’aclarir els fets.
Que pugui demanar també la declaració d’experts en el maneig dels ossos om l’empresa encarrega del trasllat al setembre de dos ossos de Vallcalent i experts en l’estudi i conservació de l’os.
En tot cas i en aplicació de la normativa vigent demanem ser informats de les decisions preses.
Restant com a col·laboradors de la fiscalia si així fos requerida a Ipcena.
Atentament,
Joan Vazquez i Mendieta
Secretari General d’IPCENA Lleida, a 11 de desembre 2014
