UNA SENTÈNCIA SINGULAR DEL TSJC DECLARA NUL DE PLE DRET EL PLA D’AEROPORTS DE CATALUNYA, EN L’APARTAT QUE INCLOU L’AERÒDROM D’ALFÉS COM OPERATIU EN L’ÀMBIT DE L’AVIACIÓ ESPORTIVA.
LA SENTÈNCIA EXIGEIX LA RETIRADA DE L’ACTIVITAT DE L’AEROCLUB DE LLEIDA PEL SEU IMPACTE AMBIENTAL INCOMPATIBLE AMB L’ESPAI NATURAL.
Ipcena va presentar un recurs contenciós administratiu contra el Pla d’Aeroports, Aeròdroms i Heliports de Catalunya 2009-2015 davant del TSJC al 2009 perquè incloia l’aeròdrom d’Alfes com aeròdrom esportiu.
La sentència 489/2014 de 15 de setembre de 2014, del TSJC descriu, entre altres preceptes, els següents:
Que el Departament de Territori de la Generalitat va demanar, en el seu escrit de contestació de la demanda, la desestimació i nul·litat del recurs, eludint que el Govern havia anul·lat l’11 d’octubre de 2010 el Pla Especial de protecció del Medi Natural i del Paisatge d’Alfés. Aspecte utilitzat pels demandants, atenent que l’esmentat Pla, al seu article 10, li atorgava un caràcter provisional a l’aeròdrom d’Alfés, en indicar que el seu desmantellament i trasllat es faria en el moment que entressin en servei altres infraestructures aeronàutiques a la zona.
En referència als antecedents que manifesta el TSJC. En concret, són motius d’impugnació els fets següents exposats per la part recorrent:
Que la disposició impugnada contradiu el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge d’Alfes, el qual preveu la desaparició de l’aeròdrom en litigi en trobar-se instal·lacions aeroportuàries alternatives.
Que aquestes instal·lacions ja existeixen, concretament des de la posada en funcionament de l’aeroport de Lleida–Alguaire, pel que s’hauria de resoldre fent desaparèixer l’aeròdrom d’Alfés, el qual es troba en un espai natural inclòs en el Decret 328/1992, d’aprovació del PEIN. Al 1998 i durant el desenvolupament d’aquest Decret es va aprovar un pla especial de protecció on s’indica que aquest espai ha estat vulnerat i s’hi preveu la incompatibilitat d’activitats aeronàutiques amb la Timoneda.
Que el Govern, atenent els valors ambientals de l’espai natural, el 5 de setembre de 2006 va delimitar com a ZEPA la totalitat del perímetre i va formular el pla especial de paisatge d’Alfés. Com a conseqüència, la disposició tercera del pla especial del 1998 ha d’entendre’s esgotada i mancada de virtualitat, mancant de cobertura normativa la previsió d’usos aeronàutics, encara residuals, en l’espai en litigi.
En els fonaments de dret, el TSJC especifica, entre altres:
Que la classificació de l’espai com a ZEPA difícilment és cohonestable amb els usos aeronàutics permesos per la disposició impugnada. El que revela el propi règim d’incompatibilitat de l’article 10.d) del primer pla especial del 1998 amb l’article 9.1 del segon pla especial del 2010. En concret, els seus apartat h, (“usos esportius o de lleure susceptibles de provocar alteracions significatives en els sistemes naturals i la biodiversitat protegida(….) i j (“ aeroports i aeròdroms o similars”).
Què falla la sentència?
Estimar el recurs contra el Decret 8/2009, de 20 de gener, d’aprovació del pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya, pel període 2009-2015, en el seu apartat 2.3.4.g) paràgraf XI, declarant-los nuls de ple dret.
Apartats impugnats del Pla d’Aeroports:
2.3.4.g. Aeròdrom d’Alfés
Està classificat com aeròdrom d’aviació esportiva. Està situat a la comarca del Segrià, a set quilòmetres al sud de la ciutat de Lleida, tocant l’autopista AP-2. El seu codi i la classificació segons la OACI és LEAT i 3C respectivament. El sistema aeroportuari ocupa 132,18 ha.
Els plans generals d’ordenació urbana de Lleida i Alfés fan una referència a una àrea aeronàutica però no es defineixen les servituds sobre la base del Decret 587/72. Aquest aeròdrom funciona com un espai de lleure durant el cap de setmana, ja que s’obre al públic el bar i el restaurant.
En aquests moments, la situació de gestió de l’aeròdrom no està clarament definida, per bé que l’Aeri Club de Lleida, que ja ocupava les instal·lacions abans que l’aeròdrom passés del Ministeri de Defensa a la Generalitat, és l’únic operador que hi té una presència constant.
El Pla de 2003 preveia desenvolupar aquest aeròdrom per convertir-lo en l’aeroport regional de Lleida, cosa que no va ser possible atès que els informes de medi ambient de desembre de 2003 van ser desfavorables a l’avantprojecte constructiu que es va presentar.
El Pla especial de protecció del medi natural i del Paisatge d’Alfés (1998), va admetre transitòriament fins a l’entrada en funcionament d’altres instal·lacions alternatives, la continuïtat dels usos aeronàutics existents dins de l’àrea agrícola de protecció limitada del propi pla.
Finalment, la Generalitat va decidir endegar l’aeroport de Lleida-Alguaire com a aeroport regional a la zona, optant per una solució respectuosa amb la preservació de la timoneda d’Alfés.
Aquest aeròdrom romandrà en la mateixa categoria que té ara. Durant el període de vigència d’aquest Pla (2009-2015), es faran les actuacions necessàries per trobar un emplaçament alternatiu adequat i cessaran les operacions d’aviació general i esportiva, excepte aquelles relacionades amb emergències i extinció d’incendis, així com les de caràcter cultural que es puguin desenvolupar en programes de recuperació de la memòria històrica.
Durant el període de vigència d’aquest Pla i mentre no s’hagi habilitat emplaçament alternatiu, es mantindran també les activitats pròpies de l’Aeroclub de Lleida, amb un màxim de 35 enlairaments setmanals.
Aquí us podreu descarregar la Sentencia_Alfes_15-09-2014.
La defensa de l’espai natural de la Timoneda d’Alfés. David contra Goliat: 29 anys de lluita. Cronologia de la lluita per la defensa d’un espai natural únic.
La Timoneda d’Alfés és un espai únic a Catalunya per les seves comunitats botàniques i per haver allotjat fins l’any 2006-07 l’única població catalana d’alosa becuda. Així com ser una de les més importants àrees per a les darreres poblacions de ganga i altres alàudids com la calàndriai per posseir una rica i variada diversitat en la seva vegetació e invertebrats.
La història d’aquest reduït espai natural, que comprèn no més de 100 ha, ha estat una lluita per la seva conservació, des que l’any 1985 es va voler asfaltar una de les pistes de l’aeròdrom en la celebració del dia de les forces armades espanyoles perquè pogués aterrar el rei d’Espanya.
L’any 1994, donat l’interès per la transformació de l’espai en aeròdrom i heliport, la Comissió Europea va obrir un expedient de queixa. Queixa que posteriorment va ser tancada, l’any 1996, pel compromís de la Generalitat de Catalunya, de conservar la Timoneda i els seus valors naturals.
Durant aquest temps, des que es va tancar la queixa europea, s’han fet públics diversos estudis i informes (entre el que destaca el fet l’any 2001, pel Consell de Protecció de la Natura) que assenyalen la gran importància de l’espai i la necessitat urgent d’establir mesures de gestió de l’hàbitat i eliminar qualsevol activitat aeronàutica. Aquesta mateixa conclusió havien arribat l’any 1996 al Congrés de Diputats de Madrid, on es va aprovar de forma unànime la proposició no de llei, per a la conservació de la Timoneda. En la mateixa línia, l’any 1997 La Paeria va aprovar el Pla General de Lleida, en el que es ressaltava la necessitat de cercar una alternativa a l’aeròdrom d’Alfés, donat que està limitat en la seva capacitat d’expansió futura per les proteccions i els espais d’interès natural -PEIN.
El 25 de juny de 1995, Ipcena organitza un acte de protesta a les instal·lacions de l’aeroclub a la timoneda d’Alfés, per demanar el seu trasllat, l’acte va ser denunciat penalment per l’aeroclub acusant als organitzadors de d’anys amenaces i intent d’homicidi, que posteriorment en el judici es va demostrar que era fals amb l’interes de criminalitzar al moviment ecologista.
El 3 de novembre de 1996 la plataforma per a la defensa de la timoneda d’Alfés, organitza una manifestació a Lleida que va congregar unes 700 persones, per reclamar el trasllat de l’aeròdrom fora de la timoneda i donar-li major protecció i presenta a la Generalitat i l’ajuntament de Lleida 12.000 signatures recollides dins de la campanya de suport.
L’11 de febrer de 1997 la Direcció General de Transports va treure a exposició pública la construcció d’un heliport a la Timoneda d’Alfés amb l’objectiu de reforçar el suport a l’aericlub i a les seves demanades. El procediment va ser sotmès al tràmit d’Avaluació d’Impacte Ambiental i fou resolt desfavorablement pel Departament de Medi Ambient.
Al Desembre de 1997 5 ecologistes 4 pertanyents a la junta dIpcena, varen ser absols d’homicidi frustrat d’anys i coaccions per la realització d’un acte pacífic, a l’estiu del mateix any a les instal·lacions de l’aeroclub de Lleida, denunciats per l’aeroclub amb l’objectiu de criminalitzar les accions de defensa de la timoneda.
L’any 1998 la Generalitat de Catalunya, va aprovar el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge d’Alfés, amb la finalitat de protegir dels valors naturals i paisatgístics de l’espai, i en el que es reconeix que l’espai natural d’Alfés és una de les darreres àrees de Timoneda estèpica de Catalunya i que allotja diverses espècies d’alaúdids, entre les que destaquen 4 espècies que troben a la Timoneda d’Alfés el darrer reducte on es troben com a nidificants a Catalunya. En relació a l’aeròdrom, el Pla Especial recomana el trasllat de les activitats de tipus aeronàutic a una altra zona per la incompatibilitat d’aquest tipus d’actuació amb la conservació de la timoneda.
L’any 2001 es va fer públic que la comissió intergovernamental integrada pels departaments de Medi Ambient i el de Política Territorial i Obres Públiques, havien donat llum verda a la remodelació de l’aeròdrom d’Alfés. I l’any següent, en el projecte de Pla d’Aeroports de Catalunya, s’inclou la transformació de la Timoneda en Aeroport regional de Lleida.
El 8 de juny de 2003 davant de la situació immobilista del govern de la generalitat alhora de complir les exigències legals de millorar la conservació de la timoneda, de nou la plataforma per a la defensa de la timoneda d’Alfés, organitza una manifestació a Lleida que va congregar unes 700 persones, per reclamar el trasllat de l’aeròdrom fora de la timoneda i donar-li major protecció.
L’any 2003, la Comissió Europea va tornar a acceptar a tràmit una denúncia, i va obrir un expedient de queixa per la continuada manca de protecció de l’espai i la crítica situació de conservació de l’alosa becuda, i el projecte d’aeroport a la Timoneda d’Alfés. L’any següent la queixa va ser tancada, de nou pel compromís del govern català de conservar l’espai i gestionar-lo per tal d’assegurar la conservació de l’alosa becuda. Així va ser incorporat als espais natura 2000, essent designat ZEPA (en l’actualitat tot l’espai forma part de la ZEPA Secans de Mas de Melons-Alfés).
L’any 2006-07 govern català inicia el projecte de l’aeroport de Lleida, a Alguaire, fet que no va trobat oposició per part de les entitats conservacionistes, malgrat presentar també un impacte en una zona estepària d’interès, ja que enteníem que l’aeroport pot beneficiar el desenvolupament de la zona, i acceptàvem la seva ubicació per tal d’alliberar la Timoneda d’Alfés del crític impacte d’aquesta infraestructura.
El dia 23 de juny de 2009 es realitzen maniobres militars dins de l’espai natural de la timoneda d’Alfés, un fet inaudit al tractar-se d’un espai natural protegit, el fet es denunciat a la fiscalia per un presumpte delicte contra el medi ambient.
El dia 20 de gener de 2009. el Govern va aprovar el “Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2007-2012” Incloïen l’aeròdrom d’Alfés, el pla incloïa tot un seguit d’incongruències i falsedats, Aquest pla va ser recorregut per via contenciosa, el qual ens ha estat favorable al estar declarat l’esmentat pla nul de ple dret.
