A l’atenció del Sr. Àngel Ros, Alcalde de Lleida:
IPCENA és una organització ecologista que té per objectiu la defensa del medi ambient i aposta per projectes respectuosos amb un desenvolupament sostenible.
Com a entitat de caràcter ambiental de les comarques de Lleida, amb seu a Lleida, que figura en el registre d’entitats de la Paeria i que de forma activa participa en activitats ambientals al municipi, li demanem que li presti la màxima atenció al document que li entreguem amb la finalitat que el pugui valorar.
Atenent l’actual situació del riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida, el qual presenta signes de manca de qualitat ambiental, especialment a causa del seu escàs cabal i la contaminació de les seves aigües per abocaments difusos.
Accions realitzades
Vistos els esforços que des de l’Ajuntament de Lleida s’han realitzat per esdevenir sensibles a les demandes socials, especialment les aportades per l’Agrupació Lleida Ambiental, que entre d’altres va impulsar, l’any 2010, la declaració de l’any del riu Segre i la constitució d’una comissió municipal del riu Segre, la qual també van tenir el suport de la Paeria.
Una de les línies de treball de la Comissió del riu Segre va ser la de determinar el cabal ecològic mínim necessari del riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida. Entre els participants en aquest grup de treball van participar-hi científics de la UdL, tècnics de l’ACA, tècnics d’ENDESA, integrants de Lleida Ambiental i partits politics amb representació a la Paeria. El grup de treball, de forma unànime, va decidir que el cabal del riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida oscil·lès entre 14 i 18 m3/s, cabal que estava previst en l’estudi realitzat per l’ACA al 2008, el qual va comptar amb el finançament del Ministerio del Medio Ambiente del Govern Central.
Del consens aconseguit a l’esmentada comissió, l’equip de govern de la Paeria que vostè presideix va decidir emprendre les següents accions, que van rebre el suport unànime de la resta de grups:
1- Aprovar en el ple ordinari del 25 de març de 2011 i de forma unànime demanar a la CHE un cabal ecològic circulant pel riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida de 14 a 18 m3/s.
2- Presentar per part de l’ Ajuntament de Lleida, al novembre del 2013, al·legacions al Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, exigint un cabal ecològic del riu Segre a Lleida també de14 a 18 m3/s.
Per tant, resulta obvi pensar que els acords, mocions i al·legacions, com les anteriorment citades, aprovades per l’òrgan de govern que representa la voluntat popular del municipi, s’han d’acatar i respectar. Per contra, fer accions oposades a les acordades i no legitimades pel ple o sense invalidar els acords prèviament acordats, s’haurien de considerar nul·les de ple dret per constituir un frau democràtic del tot il·legítim.
El 5 de juliol de 2013 l’Alcalde de Lleida, va criticar durament a la Generalitat pel seu vot en contra al Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, aprovat el dijous 4 de juliol de 2013, amb el vot a favor de l’Ajuntament de Lleida i les comunitats de regants: El Govern ha prioritzat tots els sectors menys l’agrícola va matisar l’alcalde de Lleida.
L’Ajuntament de Lleida va comunicar als mitjans de comunicació el mateix dia que aprofitava per criticar el vot desfavorable del Govern al Pla Hidrologic, que el dia seguent el divendres 5 de juliol trametria una carta a la CHE reiterant que augmenti a 14-18 metres cúbics per segon el cabal ecològic del Segre. ACN Lleida | Actualitzada el 05/07/2013 13:49.
Accions contràries a les acordades
Malauradament, el 24 de març d’aquest any, el president de la CHE i l’alcalde de Lleida, de forma injustificada i trencant el consens polític i social, arriben a un acord unilateral d’un cabal ecològic pel riu Segre de 3,5 a 5 m3/s. Aquest pacte es va realitzar al marge dels acords socials i polítics esmentats anteriorment: l’aprovació de la moció municipal del 25 de març de 2011 i l’acord social de la comissió municipal del riu sobre un cabal circulant al riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida de 14 a 18 m3/s.
Aquest acord sobre el nou cabal és 5 vegades inferior a l’aprovat a la moció municipal del 25 de març de 2011 i 3 vegades inferior a l’aprovat al PHE del 1986, on es fixava un cabal ecològic mínim del 10% de l’aportació mitjana interanual al règim natural. Atenent que el Segre te una aportació mitjana d’uns 100 m3/s, aquest cabal pactat el president de la CHE i l’alcalde de Lleida, només representa la mísera quantitat d’un 3%. El més llastimós d’aquesta decisió, incomprensible a ulls de tothom, és que ens havíem cregut que les disposicions i acords municipals es prenen per ser respectades. Però el més greu de tot això, és que, malgrat som la principal entitat ecologista de les terres de Lleida, domiciliada a Lleida i membre de Lleida Ambiental, a hores d’ara ningú ens ha explicat les raons del per què d’aquest acord, el qual incompleix tots els consensos sobre un cabal al riu Segre no assolit mai fins ara. Segurament, les raons i els interessos compensen la trencadissa produïda.
Suport majoritari del Parlament Català al cabal de 14 i 18 m³/s al seu pas per la ciutat de Lleida, l’1 de juliol de 2014
El dimarts 1 de juliol, totes les formacions amb representació al Parlament, amb el vot favorable del PSC i la resta de grups a excepció del PP, han signat una proposta de resolució presentada per Iniciativa per Catalunya que insta la Generalitat a exigir a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) incrementar el cabal del riu Segre al seu pas per Lleida. La proposta, va explicar la diputada d’ICV Sara Vilà, veu insuficient el cabal de 5 metres cúbics fixat per Lleida al Pla Hidrològic de l’Ebre perquè no permet garantir una bona salut ecològica del riu i reclama que el cabal ecològic mínim oscil·li entre 14 i 18 m³/s.
4 – Les raons sobre el canvi d’opinió de l’Alcalde de Lleida.
L’Alcalde de Lleida és president de la Comunitat General de Regants del Canal de Pinyana. Aquest càrrec considerem que resulta incompatible amb l’exercici d’un càrrec públic. Atenent que un alcalde té l’obligació de defensar sempre l’interés públic per sobre dels interessos privats, considerem que en el cas de l’aigua, l’Alcalde de Lleida va votar favorablement al pla de la conca de l’Ebre per defensar els sectors agrícoles, sectors que per altra banda, defensen l’ús privat de l’aigua i han estat el major col·lectiu o lobby contrari als cabals ecològics, votant a favor del PHE igual que l’Ajuntament de Lleida.
Entenem que l’Ajuntament, en el cas de l’aigua, ha de defensar l’interés públic del recurs recollit tant en el subministrament d’aigua, com en els cabals ambientals o com en el sanejament ambiental del Segre. La defensa dels recs agrícoles correspon als sectors agraris, els quals estan representats per les seves organitzacions.
Normativa
Estatut d’autonomia de Catalunya. Norma institucional bàsica aprovada l’any 2006.
Capítol V. Principis rectors
Article 39. disposicions generals
1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar les polítiques públiques d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i aquest Estatut. En l’exercici de llurs competències, els poders públics de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne l’eficàcia plena.
2. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen.
Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial
1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional.
2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures correctives de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes.
Compatibilitats amb activitats privades. La regla general és que l’obtenció del reconeixement de compatibilitat és un requisit previ i imprescindible per exercir activitats privades. En tot cas, excepte les activitats que es detallen en l’apartat següent (activitats prohibides), la resta d’activitats privades requereixen el reconeixement de la compatibilitat.
Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat
Activitats incompatibles amb un càrrec public:
Es pot autoritzar la compatibilitat amb activitats privades llevat dels casos següents:
• Desenvolupament de càrrecs de tot tipus en empreses concessionàries, contractistes d’obres, serveis o subministraments, arrendatàries o administradores de monopolis.
• Participació superior al 10% del capital de les empreses o societats esmentades en l’apartat anterior.
Peticions
Per tot l’exposat li demanem:
Que com a màxim representant de la ciutadania de Lleida, no pot deixar de complir i defensar les normes i mocions que són fruit del debat democràtic dels plens municipals, òrgan que reflecteix la voluntat popular expressada pels ciutadans.
Considerem que no és democràtic ni honest ni ètic, i per tant, és immoral i suposa un menyspreu a la societat i un frau democràtic, actuar en el sentit contrari del que l’Ajuntament va aprovar en el ple ordinari del 25 de març de 2011, on es va aprovar de forma unànime demanar a la CHE un cabal ecològic circulant pel riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida de 14 a 18 m3/s. En el mateix sentit, la Paeria va presentar també al·legacions al PHE amb la mateixa demanda. I en canvi, ara l’Alcalde defensa un cabal unes 5 vegades inferiors pactat amb la CHE cabal que oscil·laria entre els 3,5 a 5 m3/s.
Que considerem que el seu càrrec de serviei públic hauria de prioritzar la defensa dels interessos col·lectius, que en el cas de l’aigua hauria de ser garantir unes condicions ambientals i de salubritat de la llera del riu Segre que avui dia no existeixen. A la vegada, presideix la Comunitat General de Regants del Canal de Pinyana, càrrec incompatible amb el seu càrrec públic perquè en aquest cas es defensa l’ús de l’aigua per usos privats.
Per la qual cosa li demanem:
Que dimiteixi del càrrec de President de la Comunitat General de Regants del Canal de Pinyana, dedicant la seva activitat a la finalitat i objectius del seu càrrec com a Alcalde, que no és cap altre que la defensa dels interessos públics amb transparència i independència.
Atentament,
