La paperera Inpacsa de Balaguer (Noguera) segueix contaminant els aqüífers de les finques confrontants cinc anys després d'haver cessat la seva activitat industrial i d'haver tancat les instal·lacions com a conseqüència de la crisi financera de el grup KIO. L'entitat ecologista Ipcena ha denunciat a l'actual propietari de la indústria, el grup irlandès Smurfit, davant la Junta de Residus i la Junta de Sanejament de la Generalitat.
D'acord amb la denúncia ecologista, s'ha descobert a l'interior de la paperera un abocament incontrolat de 100 tones de residus industrials especials, que suposadament van ser dipositats en els mesos anteriors a el tancament de l'empresa. Aquests abocaments van ser coberts amb terra i amb el temps han format, a l'entrar en contacte amb l'aigua de la pluja, una quantitat de lixiviats que s'ha filtrat a terra i ha contaminat pous i aquifers de les finques properes. La zona afectada ocupa una franja d'unes 20 hectàrees compresa entre la línia de ferrocarril Lleida-la Pobla de Segur i el canal de Fecsa. Diversos veïns van denunciar el 1996 que els seus pous estaven contaminats per culpa dels residus de sosa càustica filtrats des Inpacsa, però no hi ha constància que l'Ajuntament i Medi Ambient obrissin un expedient contra els responsables. Actitud intencionada L'organització ecologista assegura que els residus van ser dipositats intencionadament i amb malícia en un lloc que no reunia condicions perquè no els terrenys no estaven impermeabilitzats.
A més, les característiques geològiques de terra, format bàsicament per recobriments al·luvials quaternaris, afavoreixen les filtracions. El lloc on Inpacsa va ser enterrant els residus abans de el tancament es troba al costat de la xemeneia principal i ocupa una superfície de tres hectàrees, on es calcula que es van dipositar unes 100 tones de residus barrejats amb terres de recobriment, suposadament perquè tal irregularitat passés desapercebuda . Les últimes pluges han afavorit la dissolució dels residus, donant origen als característics lixiviats de color negre. Una part d'aquests líquids ha format basses en la superfície, però la part més important s'ha filtrat a la terra i ha contaminat les aigües subterrànies. En les anàlisis realitzades fa 4 anys per la Junta de Residus en un antic abocador de Inpacsa, després d'una denúncia d'Ipcena, es van detectar un total de 34 substàncies nocives per a la salut, com arsènic, bari, cadmi, crom, coure, mercuri, níquel, plom, vanidio i zinc.
Per tot això, Ipcena exigeix a Medi Ambient l'obertura d'un expedient disciplinari i sancionador contra els actuals propietaris de l'empresa per una presumpta vulneració de la normativa que regula el tractament i gestió dels residus. L'entitat denunciant considera que, donada la tipologia d'aquests -industrials especials-, la infracció ha de ser tipificada com a molt greu, ja que l'abocament ha pogut afectar la salut de les persones que han consumit aigua dels aqüífers contaminats. Ipcena considera com a agreujant que l'empresa sigui reincident i insta Medi Ambient a que porti el cas a la via penal si durant la incoació de l'expedient apreciés l'existència d'un delicte o falta punible. Ipcena ha valorat en 1.000 milions de pessetes el cost dels treballs necessaris per eliminar els efectes de l'abocament.
Els tècnics de Medi Ambient realitzaran en els pròxims dies prospeccions i tastos a la zona afectada per conèixer la importància de l'abocament. Per la seva banda, l'Ajuntament de Balaguer, governat pel PSC, podria sancionar els responsables de l'empresa i obligar-los a retirar els residus descoberts. En l'actualitat les instal·lacions de Inpacsa estan parcialment desmantellades i ofereixen un aspecte d'abandó, de manera que els ecologistes demanen al consistori que declari el seu estat de ruïna.
Inpacsa, que fins al seu tancament en 1.993 va ser una de les empreses més emblemàtiques de Lleida, es va caracteritzar sempre per ser una indústria altament contaminant, tant de l'aire com de les aigües. Per aquest motiu, els seus directius van ser expedientats i sancionats en moltes ocasions per l'Administració, però a la fi gairebé sempre aconseguia eludir el pagament de les multes amb recursos i influències. La indústria, creada el 1965 sota els auspicis de la família de l'ex alcalde franquista de Barcelona, José María de Porcioles, va generar molta riquesa a la ciutat durant el temps que va estar en funcionament. El seu tancament, nou anys després del desembarcament a la seva capital de KIO, va suposar la destrucció de 300 llocs de treball directes i uns 450 indirectes. No obstant això, els veïns van haver de pagar com a tribut un alt nivell de fums contaminants i de males olors permanents.
Així mateix, al no disposar de depuradora, les aigües del riu Segre resultaven periòdicament contaminades per abocaments incontrolats de la indústria. De Porcioles a KIO La Inpacsa dels Porcioles va ser adquirida pel grup Torras-KIO en els anys en què el financer Javier de la Rosa representava els interessos de el grup kuwaitià.
Però amb el tancament de Inpacsa no es van acabar els problemes mediambientals a Balaguer. La paperera canadenc Dynamis va comprar una part de les seves instal·lacions i ara pretén, amb l'oposició d'ecologistes i de diverses entitats socials i culturals, reobrir la planta de destintat per fabricar paper higiènic. Els ecologistes reclamen que la indústria es traslladi al polígon industrial al·legant que hipotecarà el futur de Balaguer.
El Pais
